dissabte, 16 de gener de 2016

Cal esperar...


Si a principis d'any, escrivia una percepció completament negativa, pel que fa a la política del país, cal reconèixer aquesta 10 dies més tard, aquella percepció ha canviat completament. I es que en el Món en que vivim, passem en un moment als extrems. De tot negatiu a tot positiu. Cal?.

Aquesta darrera setmana s'ha viscut amb molta intensitat, els afers polítics del nostre país. I els que son gironins encara han pogut afegir aquell punt de sentiment i a vegades orgull, que fa sentir quan l'Alcalde de Girona s'ha convertit en el President del país.

Però darrera de les alegries o no, d'aquest fet, de les lluites internes entre JuntXSí i CUP per formar govern; les dures negociacions amb intercanvi de retrets; el pas al costa del President Mas per no entorpir el procés.... ufff... quantes coses, s'amaga una lectura més profunda. S'ha perdut el temps durant 3 mesos, i s'ha desaprofitat de guanyar terreny, quan el Gobierno de España estava per altres coses...


Però l'afer polític d'aquests dies no es queda tot aquí. La marxa de l'actual MH President Puigdemont de l'alcaldia de Girona està provocant un lluita de poder, entre el nucli convergent i no convergent de la ciutat que després d'una setmana torna a fer percebre a la ciutadania allò de la "lluita pel poder". Noms a dojo, van sortir a la premsa local. I no hi ha acord. Una setmana, és un món i les especulacions, rumors i de més, estan fent més mal que bé a la ciutat. Cal esperar. L'ex-alcalde marca el ritme. D'aquí que no és estrany que hi hagin reunions de "partits" a altes hores de la matinada.

Caldrà esperar la decisió. Aquest és el "gran tema" dels darrers dies en els "corrillos" de la ciutadania. Les apostes fa dies que estan obertes. Muradàs, Madrenes, Planas, Ribas, Alcalà, Ballesta, ... quí serà l'escollit/da?.

To be continued...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

T'agrada el post?