Després d'una setmana on la protagonista ha tornat a ser la pluja, els dies han estat nuvolats i els ànims més decaiguts (això ja no és cap novetat), reconec que tinc ganes d'escriure, donar-li a la plumilla, però amb l'únic objectiu de deixar-me anar.
Del darrer post, només ha passat una setmana, temps suficient per tenir ganes de tornar-hi, temps suficient per escriure sobre inquietuds que té un mateix, projectes varis o com diu el títol del post, o simplement les ganes de viure (per fer coses, per sentir-se actiu, per no parar...).
Aquesta setmana ha estat d'aquelles que m'han servit per adonar-me que no sempre les bones paraules porten a bon port, o millor dit encara, no tothom qui et dóna bones paraules està al teu costat.
El 27 de febrer, escrivia un post en el facebook que deia: "Diuen que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. Però encara hi ha, en Carles, que pasa 20 vegades i 20 vegades que s'entrebanca. Aprendràs?.... burru !!!.". I un no aprèn que no s'ha de confiar amb la gent, fins que no et mostrin que hi pots confiar, però quí subscriu aquest text, continua....
Pel cap em porta voltant fa dies, o millor dit, setmanes un projecte que podria ser engrecador, però sobretot que m'ompliria molt, com a èsser humà, com a persona...
El 28 d'abril del 2013 portaré a terme la Mitja Marató d'Empúries, i per tant només em quedarà una cursa per tancar el cicle i sobretot, el gran objectiu que és FER UNA MARATÓ. Aquesta seria la d'Empúries pel que significa tancar en tres anys, les tres distàncies organitzades (espero que no montin una Ultra per la propera edició). I si no hi ha cap contratemps, la faré al 2014, per aquestes mateixes dates. Per tant, encara queda un any, que serà únicament de preparació per aquesta cita.
Un cita, que m'agradaria que fos especial, que fos una GRAN FESTA. No per mi, sino perquè vull recaptar les màximes aportacions possibles per la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia. Per què la Fundació Josep Carreras?. Fàcil. Els que teniu per mala costum seguir el meu blog, sabeu que sempre he tingut grans paraules per una persona lluitadora, enèrgica i amb caràcter. Maca per fóra i preciosa per dintre, mare de dues criatures que va haver de lluitar contra aquesta enfermetat, completament sola. Un persona que no hi ha dia que no hi pensi amb ella, i una persona que va demostrar que amb lluita, sacrifici, es pot batre a qualsevol mal. Com diu la dita "les paraules se les emporta el vent", toca passar a l'acció i que millor que recaptant fons per lluitar contra aquesta malaltia.
Seria, o serà, el millor homenatge possible a una gran lluitadora...
Però no acaba aquí la meva bogeria. Com ha de ser una cosa que faci soroll perquè la gent se n'enteri i faci aportació econòmica encara que sigui d'1 euro... tinc la idea de fer un documental de com es prepara un servidor per fer front als 42,194 kilòmetres. Aquest documental, ha de mostrar la força mental que un ha de tenir, el sacrifici de l'entrenament constant, la constància de fer-ho quan toca i no deixar-ho.... en definitiva transmetre un valors que podrien ser molt útils per mostrar a alumnes d'educació secundària, ara que la vida és tant fàcil per uns...
M'agradaria fer partícep a tothom que vulgui participar. Les donacions seran voluntàries, amb una quantitat mínima d'un euro....
Com sommiar és gratis, m'agradaria que aquest documental es pogues veure a totes les escoles, o millor dit encara, que totes les escoles tinguessin un exemplar del DVD per poder mostrar als seus alumnes... per certificar aquella expressió... "SI VOLS, POTS".
Ara és això el que em volta pel cap. Ja sabeu, els qui em coneixeu, qui ho acabaré tirant endavant. Ara cal que vosaltres m'ajudeu a fer-ho realitat.
M'ajudareu?.
Ja us diré, la manera de recaptar fons.... amb tota seguretat serà via VERKAMI... però encara no està decidit...