dissabte, 11 de juliol de 2015

I DOS ANYS MÉS TARD....

Torne'm-hi. Tinc ganes, estic motivat punts essencials per tirar endavant, o renéixer aquest punt de trobada.

Durant aquests anys de silenci, ha passat de tot, però sobretot ha passat de tot en una societat, la nostra, que es mou a una velocitat de vertigen, amplia coneixements d'una manera exponencial i on el JO, JO, JO és de comú denominador de molts dels que ens allotgem en aquests mons de Deu.

Però anem directes al gra... que hi ha molta teca a palar, a opinar i generar opinió. Perquè no vull fugir del que va ser la idea inicial d'aquest blog: Opinió, del que succeeix a la nostra quotidianitat.

En un moment en el que vivim, on el 27-S sembla que s'hagi d'acabar el món, on el matrimoni entre CDC i UDC s'ha trencat, on el PSC ha arribat a punts de tant baixa representació que ningú diria que fa dues legislatures presidien la Generalitat, on el President Mas ha perdut l'empenta inicial i on el partits sobiranistes (ERC, CUP) baixen a les enquestes, surt la vinculació entre PSC i C'S per l'alcaldia de Lleida, la tant coneguda PAERIA.... Governabilitat o simplement "aferramenta" a la cadira per part de l'alcalde en qüestió que prefereix pactar amb un partit que es troba situat a la antítesi del seu pensament abans perdre el poder?.

Ho deixo aquí....

Sense deixar de parlar de política, que els que hem coneixeu sabeu que és un món que m'agrada, es inevitable parlar dels "alcaldes del pueblo" i més concretament de l'alcaldessa de Barcelona, Sra. Ada Colau. Una elecció del poble que és més un càstig als partits generalistes que una confiança a un grup de persones que per molt aprop del poble que ens vulguin vendre que estan, aprofitaran els seus llocs de poder per "xupar" tot el que puguin. De moment, ja coloca als seus "amigotes" en els llocs de confiança. Sí, ja sé que és lícit però.... és ètic?. Deixaré de banda que si el marit, que si la director de comunicació de l'ajuntament. Una pregunta... quina credibilitat ha de tenir una persona en una reunió important, quan saps que és una activista i es "pixa" descarada i literalment al mig de carrer?. Quina imatge es donarà internacionalment dels que governen una de les ciutats més importants d'Europa, de cara a possibles inversors internacional quan veuen fotos com aquesta d'abaix?....

DIARIO SUR


Deixem la política de banda, sí que m'agradaria fer una reflexió del que estem vivint, del que ens trobem i del futur que se'ns presenta per davant en aquesta societat falta de valors, egoista i consumista. Perquè cada un de nostres(m'incloc jo el primer) si féssim una anàlisi del nostre comportament diari, ens sentiríem a gust amb el que fem?. No em refereixo si som tant "guais" que fem donacions a ONG per ajudar a X, a Y al poble de XX o al poblat d'YY. NO. Em refereixo a costums, comportaments molt més propers, entre família, companys de feina, entre coneixences o simplement entre gent que se't creua un dia pel carrer....

Cal dir-ho clar. Anem a la nostra. L'exemple més clar del que dic es veu cada dia al carrer. Gent caminant amb els auricular posats. Gent desconnectada del món que només l'importa ell/ella. Gent que no es sap aturar-se en un semàfor i escoltar "l'esperpèntic soroll del trànsit". Som egoistes.

Per no dir mal educats. L'altre dia, en un restaurant, m'hi fixava. La cambrera molt amable ella, a la que portava un plat o la beguda, rebia un gràcies de resposta cordial i amable. Ella, ficava una cara volen dir "aquest tíu està xalat o que". Em va fer fixar-me amb la resta de comensals que hi havien aprop meu: veia a la cambrera fent la seva feina i cap gràcies: un amb el diari llegint sense aixecar el cap, altres parlant entre elles, un altre amb el telèfon mòbil.... uffff.... en que ens hem convertit?.

Seguiré escrivint i ho faré perquè tinc ganes de fer-ho. Continuaré amb la línia que sempre he tingut. Molts m'han intentat fer callar i no han pogut. Simplement dic en veu alta el que molts i moltes no tenen valor de dir, sigui de política, d'esports, de gestió del comportament de l'ésser humà. Perquè tots tenim una opinió, i jo no sóc diferent. Tinc opinió, pot ser errònia o correcta, però en tinc.

Cuideu-vos i fins aviat.... :)