Quan pensava que allò de l'estudiar quelcom més que temàtiques específiques ja havia passat a la història, he tornat a agafar aquella línia que no hauria d'haver deixat mai. I es que, quina diferència hi ha quan fas el que t'agrada i t'apassiona, sense cap dubte.
A l'estiu va tocar el Curs d'Estiu de Comunity Manager dirigit per la Txell Costa, tota una professional que d'una manera amena i col·loquial ens va fer entrar en aquesta dimensió "coneguda" però que evoluciona cada dia a passes gegants com són les xarxes socials. D'aquest curs, em quedo, a part dels coneixements amb la gent que em va permetre conèixer. Persones de tots sectors, estudiants, professionals del màrqueting, professionals de la comunicació, professionals de l'art, professionals de la venta. En definitiva, perfils variats per un curs d'estiu que no va estar malament.
Ja fa unes setmanes que estic en el segons curs; el Curs d'Especialització de Direcció i coordinació d'un Gabinet d'alcaldia. La política sempre m'ha apassionat i que millor que estar format per seguir intentant aconseguir allò que he buscat moltes vegades i que no he tingut ni la confiança (no la meva si no la de amb qui he treballat) ni la continuïtat per demostrar i treballar com calia. En aquest grup, veritablement em trobo, amb molta gent sobretot regidors/es d'ajuntament d'arreu del país, ja que és l'únic curs que s'ha fet d'aquest tipus. Aquí m'agradaria destacar, el director del Curs, Pau Canaleta, veritablement un crack. D'ell, en només dues setmanes he aprés moltes coses. Destaco la seva professionalitat i la seva empatia que arriba a tothom.
Com aquell que diu, aconseguit "el gustillu" de la formació, demà començo el meu primer Post-Grau, amb una temàtica que m'interessa molt. "Màrqueting digital i xarxes socials". Tot el meu perfil professional dirigit cap a la comunicació, un plus ha de ser el MKT i les xarxes social. Primer un Curs d'Estiu, ara un Post-Grau, el proper pas està clar quin serà, no?.
En fi, segueixo. Em sento viu, amb les angoixes de no sentir-se valorat, però amb la consciència més que tranquil·la, perquè ho estic donant tot, i ja fa més de 7 anys, i ho donaré tot per l'entitat que treballo. És el meu club, el que em varen apuntar els meus pares només arribar a Girona, i el que em sento meu.
Veurem com va, amb els estudis i les portes que em podran permetre obrir. Al cap i a la fi, cal persistir i no renunciar als objectius i propòsits que un s'ha marcat, no creieu?.