TORNE-M'HI

Aviat farà un any, del darrer article en el meu blog. Molts temps on han passat moltes coses, on he tingut per reflexionar, però sobretot m'he donat compte que NECESSITO tornar a escriure. No les simples notes de premsa de la feina, sinó quelcom més. Allò que feia anys enrere a l'Ona Esportiva Girona amb l'amic Albert Clara però en un medi diferent.

I a això vaig.....


Per entrar en matèria, primer de tot hauria de fer un resum molt exhaustiu del que ha estat aquest temps de silenci. Del novembre del 2011 fins a l'agost del 2012.....

Deixava apartat la prèvia del que era una iniciativa idílica, era i millor dit, va ser. La primera edició l'Everest Trail Race sempre marcarà un abans i un després a la meva vida. I es que ja ho diuen, s'ha de viure en primera persona per adonar-te del que et recomanen els entesos. Tant sentir, entrena, entrena, entrena, ... i a la segona etapa, la més dura del recorregut l'helicòpter no va voler. El que escriu, juntament amb la resta dels integrants de la organització es va patejar 14 hores de recorregut amb un parell de pics de 4000 metres. Cansat?,.... no, el següent.

I dic que ha marcat un abans i un després, perquè arribats a Girona, el 24 de novembre, i aprofitant els glòbuls vermells de les tres setmanes per terres nepalís, l'amiga Coral Vila va recomanar un pla d'entrenament físic. Això conjuntament amb un dieta saludable de 5 àpats al dia, sense fregits, sense salses, sense bolleria, sense begudes carbòniques va comportar que el meu estat físic guanyés en salut i sobretot en agilitat.

De com estava (ho podeu veure a la fotografia d'adalt) al juny del 2011, amb la meva amiga i campiona del món d'hoquei patins la san juanina Salomé Rodríguez he arribat a perdre 31kg (mireu la fotografia d'abaix).

Ara enteneu el perquè dic que marcarà un abans i un després no?.

Córrer, nedar amb els màsters del GEiEG i bicicleta tant de muntanya com de carretera, fa que em vegi com una persona nova.