Ho havia de fer, sí. Avui havia d'escriure sobre la "gesta" d'un crack anomenat Javier Gómez Noya.
El que hem pogut veure avui a la prova de triatló masculina dels JJOO de Londres 2012 ha estat èpic. Un gallec contra tres anglesos. Perquè era això, un lluita dels germans Brownlee i el seu company Hayes que va exercir el paper de gregari de luxe, sobretot en el tram de bici, contra un gallec. Però no van poder amb ell, en Javi va demostrar un coratge que només els grans tenen, i sobretot, haver aprés del que va viure a Beijing 2008 on es va quedar a les portes del podi amb un quart lloc.
La natació, com ja és habitual, no va fer res més que filtrar la competició en dos grups. Un primer on es situaven els favorits i un altre on hi eren la resta. Però els 16:56 de Vargas, va ser impressionant com també els 17:00 d'en Javi Gómez Noya. El gallec va sortir en segon lloc de l'aigua i va encarar el sector de bike, entre els millors.
Sempre atent dels atacs dels "brothers" va entrar en escena Hayes, l'anglés que apretava i feia la feina de "desgast" a l'espanyol. Gómez no es va deixar sorprendre i molt intel·ligent no va voler entrar a la guerra d'atacs. Gómez tenia clar que les medalles es decidirien en el tram de la carrera a peu, per la qual cosa, tocava guardar forces. La setena volta i darrera del circuit va ser de recuperació pel gallec que ja intuia el que passaria. Gran estratègia, que va donar el seu efecte.
La transició de bici a córrer va ser clau i ja de sortida, els "brothers" i Javi, varen tirar.
Abans d'un kilòmetre ja havien sentenciat la prova, però cali saber quin seria el destí d'aquests tres campions. Els Brownlee jugaven a casa i apretats per la seva gent, se'ls veia motivadíssims. No contaven que al Ferrol hi ha un "tipus" que els té ben grans. Gómez Noya va aguantar el canvi de ritme de l'Alistair que va provocar que el seu germà Jonathan caigués del grup. El filtratge s'havia produït, i no com volien els anglesos. Alistair-Javi, varen ensenyar al món que és això del triatló: Inteligència, coratge, força i molt sacrifici. Alistair va utilitzar les seves cartes i empés pel públic va trure-li 12" al Javi que, ja a la darrera volta del tram, seria definitiva.
Malgrat tot, Gomez Noya no va deixar de lluitar, amb caràcter guerriller, va vendre molt cara la derrota. Per què es pot dir derrota, aconseguir una medalla d'argent a uns JJOO?. Jo diria que no, perquè per mi, en Javi Gómez Noya s'ha guanyat un espai a l'Olimp. Abans dels JJOO era gran, ara és inmens.
L'imatge de la jornada, va ser al final. Fantàstica, impressionant, plena de valors. Alistair i Javi es dónen la mà, des del terra, agonitzant per l'esforç. Abans de res hi ha l'esportivitat i Javier Gómez Noya ha demostrat sobretot que és molt GRAN.
El paper del gallec ha de ser clau i és la millor promoció possible per un esport que està a l'alça. Les llicències pugen i l'actuació del gallec, estic segur que farà que molta gent s'enganxi. I es que això del triatló és com una droga, a la que comences no ho pots deixar. L'avantatge, que hi ha diferents distàncies per fer, depenen del nivell de cadascú. Que més es pot demanar?.
Sí, demanar un reconeixement públic a cadascun dels esportistes que no cobren milions d'euros per entrenar dos hores al dia; un replantejament del que és l'esport de veritat i els seus valors i sobretot, un alçaments dels que sense fer soroll, són l'imatge i el mirall pels joves.
Per veure els resultats oficials de la prova de triatló dels JJOO London 2012, aquí
Sempre atent dels atacs dels "brothers" va entrar en escena Hayes, l'anglés que apretava i feia la feina de "desgast" a l'espanyol. Gómez no es va deixar sorprendre i molt intel·ligent no va voler entrar a la guerra d'atacs. Gómez tenia clar que les medalles es decidirien en el tram de la carrera a peu, per la qual cosa, tocava guardar forces. La setena volta i darrera del circuit va ser de recuperació pel gallec que ja intuia el que passaria. Gran estratègia, que va donar el seu efecte.
La transició de bici a córrer va ser clau i ja de sortida, els "brothers" i Javi, varen tirar.
Abans d'un kilòmetre ja havien sentenciat la prova, però cali saber quin seria el destí d'aquests tres campions. Els Brownlee jugaven a casa i apretats per la seva gent, se'ls veia motivadíssims. No contaven que al Ferrol hi ha un "tipus" que els té ben grans. Gómez Noya va aguantar el canvi de ritme de l'Alistair que va provocar que el seu germà Jonathan caigués del grup. El filtratge s'havia produït, i no com volien els anglesos. Alistair-Javi, varen ensenyar al món que és això del triatló: Inteligència, coratge, força i molt sacrifici. Alistair va utilitzar les seves cartes i empés pel públic va trure-li 12" al Javi que, ja a la darrera volta del tram, seria definitiva.
Malgrat tot, Gomez Noya no va deixar de lluitar, amb caràcter guerriller, va vendre molt cara la derrota. Per què es pot dir derrota, aconseguir una medalla d'argent a uns JJOO?. Jo diria que no, perquè per mi, en Javi Gómez Noya s'ha guanyat un espai a l'Olimp. Abans dels JJOO era gran, ara és inmens.
L'imatge de la jornada, va ser al final. Fantàstica, impressionant, plena de valors. Alistair i Javi es dónen la mà, des del terra, agonitzant per l'esforç. Abans de res hi ha l'esportivitat i Javier Gómez Noya ha demostrat sobretot que és molt GRAN.
El paper del gallec ha de ser clau i és la millor promoció possible per un esport que està a l'alça. Les llicències pugen i l'actuació del gallec, estic segur que farà que molta gent s'enganxi. I es que això del triatló és com una droga, a la que comences no ho pots deixar. L'avantatge, que hi ha diferents distàncies per fer, depenen del nivell de cadascú. Que més es pot demanar?.
Sí, demanar un reconeixement públic a cadascun dels esportistes que no cobren milions d'euros per entrenar dos hores al dia; un replantejament del que és l'esport de veritat i els seus valors i sobretot, un alçaments dels que sense fer soroll, són l'imatge i el mirall pels joves.
Javi, parabens!!!.
Fotos: COE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
T'agrada el post?