Ja diuen que la millor experiència que pot agafar l’hom, és la que et dóna la vida. El temps i els moments viscuts fan que l’espècie humana es curteixi, que aprengui del passat i millori la seves vivències, amb l’objectiu de buscar quelcom millor.
Els humans tenim una certa tendència a preguntar-nos massa sovint el per què de les coses. Per què això?, per què allò?,... però si ens aturem i recapacitem, moltes vegades no volem ni saber la resposta, simplement és una pregunta retòrica, repetitiva, que amaga les pors que tenim a dintre. Estem fets de curiositat. Ja de petits només fem que preguntar, per què?, per què?, per què?. Quantes vegades heu sentit aquesta pregunta dels vostres fills?.
Però no tots els per què, tenen resposta. Es pot preguntar per qualsevol cosa, però com els intangibles no es poden contar, no tots els perquès (molt de moda ara XK) tenen resposta concreta.
La nostra curiositat travessa fronteres, provoca tensions i fins i tot destrueix relacions... però és una de les característiques que fa que els humans siguem diferents a la resta d’animals del planeta (i amb això no dic que la resta d’animals no la tinguin).
De la mateixa manera que hi ha l’actitud de qüestionar-nos, gairebé tot, molts i moltes dels de la nostra espècie, són especialistes en fer funcionar el cap més enllà de les matèries essencials de la vida del dia a dia. El que sona com a normal, es converteix en anormal quan d’una simple pregunta, es busquen i/o es veuen problemes...
Cal donar-li voltes a les coses?, o millor seria poder buscar aquell confort que t’aporta estabilitat a totes bandes?. L’exigència de la societat, i la nostra mateixa, fa que el xk, sigui cada vegada més constant. Fins quant?....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
T'agrada el post?