CAL APRENDRE DE LES EXPERIÈNCIES...

Ja ho diuen que cal aprendre de les experiències viscudes per no repetir errors. Com diria un amic, la teoria està molt bé, però portar-ho a terme a la pràctica no és tant sencill...

Aquest cap de setmana que avui finalitza he pogut viure les dues cares d'aquest missatge inicial, i per això titulo "cal aprendre de les experiències". M'explico...

Ahir dissabte vaig participar en el Triatló Internacional de Salitja, sí, és conya allò de l'etiqueta "Internacional" però amb la seva 24a edició cal treure's el barret per l'aposta que va fer un poble en una activitat que ni es sabia d'on venia. Però aquest triatló és inusual. És més una festa d'amics que una altra cosa. Les distàncies, les inusuals: 6 llargs a la piscina del poble, un anada i tornada fins a la carretera d'Estanyol i un run voltant el poble per la carretera de Sant Dalmai, per acabar a la plaça Major de Salitja. Les zones de transició, casolanes. La bici a la tanca de l'entrada de la piscina i gas...!!!!.

Bé, amb aquest preàmbul i ja situats, la meva experiència no va ser tot lo positiva que hagués volgut. El sector de la natació va anar molt bé, fins al punt que lluitava pel primer lloc, però a dos llargs de finalitzar el sector em va venir la companyia de l'angoixa, que durant tota la setmana ha estat apretant bastant fort. Això va fer que no pogués continuar amb el ritme que portava... Vaig aturar-me, una estona al sortir de la piscina, (la veritat no podia ni respirar), i el tram de bici m'ho vaig agafar amb tota la calma del món, ja que estava KO. A la T2, mig marejat vaig col·locar-me les bambes i vaig poder fer la volteta corrent. Bé, la vaig fer, però el meu estat no era el més adequat per la competició. Vaig predre'm en el recorregut i no vaig creuar la línia d'arribada. En definitiva, un desastre...!!!!. Però, deixant de banda el resultat, em deixava molt tocat les sensacions que havia tingut de cara a l'endemà on a Tarragona, ja era un triatló més sèrio.

Avui diumenge, la matinada ha estat considerable. A les 4:45 ja estava a correus, i d'allà en bici cap a l'Hipercor, on era el punt de trobada amb la Jacky, la Maria i la Nadeia. I es que he estat molt ben acompanyat en aquest Zoot Triatló de Tarragona. Tres dones per mi sol, jajajajaja!!!. El viatge cap a Tarragona, entre dormint i relaxat, però amb la sensació "diferent", entre estar a l'expectativa i estar acollonit, vist lo del dia anterior. L'arribada a Tarragona, la recollida de dorsal i els preparatius, no van fer més que incrementar la meva incertesa. A les 09:00, es donava la sortida als primers del rànquing català i èlit, encara quedava una hora per la meva sortida, dintre dels federats B, i les meves sensacions no milloraven. La Jacky, la Maria i la Nade, no varen parar de donar-me suport, d'injectar-me ànims, i jo al cap només tenia l'angoixa d'ahir. I si em torna a passar?. Aquesta vegada però vaig buscar-me un antídot que, a la llarga, em va anar molt bé (vaig agafar la meva polsera palamosina que no és més que un tall de cuir que no té cap tipus de valor econòmic però que per a mi representa molt), em va tranquilitzar i el que és més important, em va enviar el missatge que calia "cal aprendre de les experiències".

Així, i ja a la plataforma, aquesta frase es repetia a cada moment en boca "de la persona". I així m'ho vaig agafar. La sortida, com sempre, de bojos. Però a diferència de Banyoles, aquí els vaig deixar fer, diria que vaig ser el darrer en tirar-me des de la plataforma del port. Ja no havia aturador. Durant la setmana havia nedat 1000 metres seguits, havia fer 4x600 metres, per la qual cosa, a un ritme tranquil, no havia de tenir problemes per fer el tram de natació. Va ser així. Amb bones sensacions vaig sortir de l'aigua en un grup intermedi, fent el 750 metres (el meu pulsòmetre va indicar 980) en 17'. La transició va anar perfecte per deixar pas al sector de la bicicleta. Un traçat planer, amb un parell de pujadetes de res, on vaig poder recuperar una mica les posicions. La bici no va anar del tot bé, els pinyons canviaven sols. A més cal afegir-li la pujada del bessó de la cama dreta, a la primera volta, per la qual cosa vaig decidir prendre-m'ho amb calma. Aquí notava que perdia molt temps, ja que no anava a tope, però el que menys volia era buscar la millor classificació, sinó el lluitar contra mi mateix, el meu cap i acabar amb bones sensacions. La segona volta va acabar amb millors sensacions, però com si de la malestrugança es tractés, no va ser perfecte. A la T2 (transició de bici a córrer) em vaig emportar per davant a una oficial. La veritat, li vaig dir de tot, em vaig cagar (prefereixo no reproduir el que li vaig dir).... però es que estava al mig del pas, d'esquena, sense adonar-se que veníem...

Bé, vist el percal, el canvi de sabatilles va estar acompanyat tota l'estona amb renecs contra la jutge, però amb les bambes posades, es va acabar. Tocava fer els 5 darrers kilòmetres. La calor apretava i les cames feien figa, però calia fer-los. La lluita, ja no era contra les cames, sinó contra el cap. El sector de cursa a peu, estava ple de gent, sobretot quan t'anaves acostant a la línia d'arribada. Això va ajudar i molt. Mitja volta inicial i primer pas pels cons de gir, al costat de l'arribada. Estava encara a la primera volta de les dues que havia de fer, i ja passaven els primers que acavaben. Els ànims no baixaven. El cap volia deixar-ho, el cor no. I com diu la meva mare, que jo sóc tot cor. Va poder el muscle tot poderós: patint, lluitant, la darrera volta va ser dura, sobretot per la calor, però els ànims de la gent van donar-me aquella empenta que calia. La polsera palamosina també. Havia estat el meu antídot, i només calia donar-li les gràcies.

En contra del que em pensava, quan vaig creuar la línia d'arribada, les sensacions no es varen reflectir. La emoció la portava dintre i els agraïments també.

NOTA: Un cop recuperat, el primer que vaig fer va ser anar a buscar a l'Oficial, per demanar-li disculpes. Resulta, que a més, era la jefa dels oficials.... quina "gambada". Aprofito aquest espai, per reiterar les meves disculpes a la Laura Reyes, pero por Dios, no te me pongas en medio la próxima vez...


Resultats Oficials. Classificació Final. Homes.