APARENTAR EL QUE NO ETS, UNA REFLEX D'IMMADURESA

Vivim en un a societat on la majoria de vegades aparentar molt més del que ets, del que pots o del que tens està a l'ordre del dia. En poblacions de petites dimensions això s'esdevé senyal de poder, estar a la primera línia de foc, o sobretot... estar dintre del nucli d'opinió o de jet que agrada a molts.

Com tot, a la vida, quan et trobes personatges d'aquest tipus a la que grates una mica, és quan veus la veritable persona, les veritables mancances i sobretot, les pors. Sí, és el gran denominador comú. Per què la gent té por a mostrar-se com és i ha de projectar una imatge que no es real?.

Les ganes d'agradar, de tenir una preferència envers els altres fa que cometem aquests errors, que a curt, però sobretot a mig i llarg termini, ens acaben re-situant.

Com hem arribat aquest extrem?. És difícil saber la resposta, però el que està clar, que la societat ens porta cap a un terreny on el consumisme i l'aparença són els protagonistes. No entrar en el joc et comporta, amb la certesa, poder entrar dintre del club dels "raros" i el que és "pitjor" no està catalogat dintre del grup selecte de la gent que viu cap de setmana rere cap de setmana, els assumptes socials de la ciutat.

Però cal?.

Els adinerats reals, no mostren les seves riqueses i els "nous rics" (cada vegada queden menys) no poden dissimular, que el "porte" va amb la classe i com diu la dita "la mona, per molt de seda que es vesteixi, continuarà essent mona".

L'aparentar allò que realment no som, és un símptoma d'immaduresa total, i aquí a Girona es pot veure molt això, com suposo que a la resta de ciutats estatals. Podem o podiem ser una de les ciutats amb la renta per càpita més alta de l'estat, però també som la població que més alt té el tant per cent de "fantasmes" per metre quadrat.


Ens cal tot això?,

Si fóssim humils de mena, i sempre amb la veritat per endavant, les coses es veurien diferents, i el que encara és millor, es podria mirar a la cara de tothom. De moment això últim, poca gent ho pot fer, perquè per un all o una ceba, tots tenim quelcom de que avergonyir-nos. O no?.