Llegia aquest matí una columna d'opinió d'un diari local, d'on visc i on treballo, on el que subscribia l'escrit demanava saber on era l'alcalde de Girona els dies de l'incendi. He pogut entendre que el seu tó anava cap a la recriminació per no estar a la ciutat, desplaçar-se a la zona afectada i estar amb els veins.
Podria entendre la recriminació, si aquest text no l'hagués acompanyat comentaris fent entendre que amb els càrrecs que té, l'alcalde de la ciutat ja és normal que no hi sigui i per tant es despreocupi dels seus ciutadans.
Podria entendre, aquest comentari, si el senyor alcalde marxés i deixés abandonada la ciutat sense cap tipus d'ordre ni sentit.
Però per poc que conec al senyor alcalde de la ciutat de Girona, això no passa.
Al cap em venen molts articles passats d'articulistes on el seu denominador comú ha estat "dinamitar" to el que fa el nostre alcalde. I a més, amb adjectius poc afortunats.
La política és, sense cap dubte, un dels sectors on la credibilitat, la paraula i les actituts fan perdre les formes a molts i moltes que consideraríem senyors o senyores.
Tot s'hi val?.
Deixeu-me que em torni a mullar, perquè a diferència d'altres vegades aquesta vegada em posiciono al costat de la màxima autoritat de la ciutat (mireu que sempre he estat mooooolt crític amb els que manen, sobretot amb Anna Pagans). Aquestes rajades constants, amb l'objectiu de desacreditar en Carles Puigdemont, no només no ho aconsegueixen, sino que aconsegueixen l'efecte boomerang. Puigdemont va ser escollit alcalde de la ciutat de Girona, fa molt poc, per una àmplia quantitat d'habitants de la ciutat. Si tant malament ho hagués fet, creieu que hagués sortit?.
Tots podem tenir les nostres opinions (jo també en tinc en contra de les decisions del consitori) però el respecte, la coherència i sobretot, mirar des d'un punt de vista més global i no tant personalitzat farà veure que no estem tant malament.
De totes maneres, també caldrà fer crítica si les recriminacions no paren, si s'incrementen, perquè això significarà que hi ha quelcom que no va bé.
Si fa perquè fa. Si no fa, perquè no fa. Mal estarà tothom content, però estic convençut que en Carles Puigdemont tornarà a saber "torejar" les crítiques, moltes de les vegades poc constructives i sí destructives...