Estic tranquil perque la meva preparació ha estat correcte. Des de novembre ençà, tot ha estat fer volum i sèries. Sóc conscient que no faré una gran marca, però per mi, el guany és poder gaudir com un "nen amb sabates noves" de la festa del running popular. Perquè sí, no ens oblidem, som popular, tot i que ningú ens treu que volguem millorar els nostres registres personals, ens piquem amb el del costat i ho donguem tot quan donen el tret de sortida.... però tampoc cal oblidar que el diumenge de la cursa, s'acaba i a l'endemà, dilluns, cal anar a treballar i complir amb les nostres obligacions. Durant uns dies a la memòria estarà la cursa, però ben aviat ens marcarem un nou objectiu.
Aquest és el Món de runner popular i aquest és en el que em vull moure. Passo del retalla-cantonades, dels cop de colzes i d'altres artimanyes que fan que cada vegada s'hagi "enbrutit" més les curses populars. Ara toca pensar només en els 21,094 km de Granollers, la "mitja" per excelència a Catalunya. Debutar amb 12.000 ha de fer goig i sincerament, em sento orgullós d'haver fet el salt. Com anirà?. Em plantejo deixar el pulsòmetre a casa... Vull gaudir, perquè la primera, sempre serà la primera, que fa que tingui una nova motivació però que tingui la mateixa il·lusió que quan vaig fer el Zoot de Tarragona, la Garmin Barcelona Triathlon i fins i tot quan l'amic Jordi Abad em va portar per primer cop a l'Everest Trail Race. Sense il·lusió, no es fa res,...
Diumenge us relataré com ha anat.... de moment, us deixo el que ens han donat...
