dimecres, 15 d’agost del 2012

AVUI, MÉS QUE MAI, SEGUIM SENT EMPORDÀ

Avui és d'aquells dies que al reflexionar al capvespre, dones les gràcies per haver existit. És d'aquells dies que un sent que ha fet una bona causa, i que per sobre de tot, ho ha fet amb el cor, sense cap tipus d'interès, per la creença a uns valors, per l'estimació a una terra, en definitiva, per l'Empordà.

Quan dies enrere teníem la notícia que el foc, devastava un dels paratges més macos del país, feia que quatre éssers humans perdessin la vida i milers i milers d'hectàrees de vegetació autòctona quedessin completament calcinades, el cor se'm va encongir. Fotografies als diaris, imatges aèries de televisió, seguiments exhaustius per les emissores de ràdio... tot ha quedat en una minúscula descripció quan avui, he pogut anar a la zona.

I es que avui, els amics de Klassmark Trail amb el Gerard, la Cristina i l'Oriol, al capdavant han organitzat la cursa solidària per l'Empordà. Tocava anar a Cantallops (a només 6 kilòmetres de La Jonquera) població on allotjava la sortida i l'arribada, a una iniciativa que tenia com a únic objectiu, recaptar fons per ajudar als ajuntaments de la zona, a tenir els recursos per netejar els boscos i intentar així que tornar a viure una nova situació com la viscuda dies enrere.

La possibilitat d'èxit no era fàcil. 15 d'agost, la gent de vacances, molt calor,... la previsió de fer una cursa per amics, estava en el cap de tots. Però sorpresa,... L'Empordà ho som tots, aquest va ser un dels lemes que varen circular per les xarxes socials els dies de l'incendi. Avui s'ha tornat a demostrar. Els amics de Klassmark Trail han aconseguit congregar a 1.000 participants que amb donatius han arribat a recaptar la xifra de 10.000 euros, per participar en un dels dos recorreguts (12km i 20km) de La Cursa per l'Empordà, sigui caminant o sigui corrent.

Però em quedo amb imatge que us penjo ara...


I es que han estat 6 kilòmetres (l'espai que separen La Jonquera de Cantallops) amb una imatge i un paratge de por. Veient aquesta imatge, us podeu imaginar que havia de ser, i com s'havia de sentir els habitants de la zona, quan les flames s'aixecaven per aquests indrets?. Us imagineu la guerra dels bombers, els voluntaris, l'exercit espanyol, els Mossos, per intentar que el foc no avancés?.

Aquesta imatge, trigaré temps en oblidar-la. El cor se m'ha encongit i és en aquests moments quan valores allò que ja no tens. L'Empordà, protagonista de molts genis com Pla i Dalí, entre altres ha perdut aquella màgia que tenia. Però no la força dels seus habitants, del que l'estimen.

Avui cal felicitar a cadascun dels 1.000 participants que han pres part en aquesta iniciativa. Tots han estat iguals d'importants, tots han estat guanyador, no hi ha hagut perdedors. Però veritablement, el que ha sortit guanyant ha estat una terra, un país, que cada vegada que hi han desgràcies, s'aboca a la solidaritat.

Gràcies a tots i totes i gràcies als amics de Klassmark Trail... perquè tots, avui més que mai, seguim sent Empordà!!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

T'agrada el post?