dissabte, 20 de març del 2010

CATA...K? O CONFORMISTES

Dos únics dies a Vic, voltant, coneixent i sobretot escoltant a gent, fan sentir el que veritablement hi ha darrera d'aquesta gent. Vas a la majoria de comerços i tot l'etiquetatge dels productes és en català,... parles amb la gent de diferents ideologies, i podran ser de dretes o d'esquerres, però el català sempre està voltant per allà. Aquests són un petits exemples d'una vida a Vic, molt diferent a la majoria de pobles de Catalunya.... Sí,.... ens omplim la boca de catalanitat, d'orgull patriotic, però res, tot és la pura cultura "snop" d'apuntar-se allò que està de moda.

A Vic, la majoria passa dels snops, dels "frikis" que diriem ara... A la capital d'Osona es respira país del bó, d'aquell que haurien de respirar en tot moment a arreu de la nostra geografia.

El divendres, em preguntaven.... com teniu per Girona, el procès de "decidir"?.... Quan senten que està sent un desastre, que no hi ha implicació dels partits polítics, de la gent de carrer.... aquí es posen d'una "mala òstia" d'un grau superlatiu. A diferència del que es va viure dies enrera, a Girona, com a molts pobles de la nostra demarcació, això de la independència, no té la tirada que a Osona.... Sí, Girona, la província nacionalista per excelència....però es que no hi ha tirada..... Amb tot això jo reflexiono, i ho intento fer d'una manera neutra....

Collons, que "burrus" que soms.... (aquí m'incloc jo).... Volem uns drets similars al del País Basc, per dir alguna cosa,... volem gestionar tots els nostres recursos i que no hagin de passar per la capital imperialista borbònica,.... però tampoc lluitem amb forces i ganes pel que volem. Simplement, quan ens trobem amb el primer pal a les rodes, ens aturem i ens anul·lem, nosaltres mateixos...

Així, que pretenem aconseguir?.... efectivament, la rialla de tothom, el ridícul més esperpèntic que es pugui fer, (la culpa la tenim nosaltres mateixos).... No anem enlloc, amb aquest manera de fer. Tampoc cal fomentar l'apologia revolucionaria.... però sí que hauríem d'esmicolar les eines, per tornar a creure amb allò que ens identifica. Però aquest sentiment, no s'aconsegueix d'un dia per l'altre.... Si Euskalerria se sent des de petit, des de les ikastoles... quan se sent Catalunya?.

I mireu que m'emprenya molt aquesta falta identitat de molts catalans, però clar, tot s'ha de dir,... "de fora vingueren i de casa et tregueren"... El que passa, ens ho mereixem. Si jo no vull que entri algú a casa meva, no entra. No és un discrus xenòfog, simplement és una realitat. Ara bé, també cal dir, que si els pocs que protesten, se'ls apedrega per part dels governants.... anem malament.... (suposo que com volen viure del "chollu" durant molts anys, qualsevol pedra a la sabata, fa mal)... però no cal baixar els braços.

Catalunya mai podrà ser, el que volem que sigui, si nosaltres no ens ho creiem primer.... També veient la gestió de l'actual govern, és difícil creure en una autogestió, si ara no ens en sortim amb el que tenim.

Mohamed Jordi ho diu ben clar, cada dia a "La Competència", el treball ha de ser de tothom que hi cregui, sigui del color que sigui,.... perquè el que sempre ha tingut Catalunya és la seva hospitalitat....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

T'agrada el post?