dimarts, 19 d’agost de 2008

NO ÉS UN ADEU, SINO UN FINS AVIAT


Per treure's el barret i començar a fer reverències fins a l'extenuitat.... així s'hauria de descriure la fenomenal carrera del mallorquí, nacionalitzat de Montagut, Joan Llaneras.

En el moment d'acomiadar-se de la seva carrera esportiva ho ha tornat a fer, de la manera que és ell. Sense fer soroll, amb pausa, però demostrant la seva classe. Un or a persecució i una plata a la Madison. Quina millor manera per penjar la bici?.... Bé, també crec que aixó de penjar la bici, no serà del tot cert... poder sí, d'estar a un primer pla.... però qui li privarà amb en Joan agafar-la a la seva mallorca natal?.

Marxa de la Garrotxa, essent el esportista més laureat de tots els espanyols. Marxa cap a la seva terra natal, on ja l'esperen amb candeletes.... Ha de posar ordre... en un recinte com el PALMA ARENA, on falta ma dura i professional de veritat.

Però no és un adeu definitiu. La Garrotxa, Montagut... sempre estaran dintre el cor d'en Joan, estic segur. Així que estic segur a el tornarem a veure, per una terra que li va saber donar la pau necessària per ser, el que és. Amb ell, els amics... Torrent, Tondo, i molts altres que han compaginat entrenaments amb ell.

Joan felicitats, pel que has demostrat, i sobretot, per com ho has demostrat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

T'agrada el post?