Fa 26 anys que coneixia al Sr. Canals. Encara recordo quan aquell jovenet de 16 anys entrava pels pasadissos de la Seu de la Federació Gironina de Bàsquet. En un dels despatxos del fons, es sentien crits i sortia directe a parlar amb el Secretari. Sí, sempre directe, sempre gesticulant, però sempre amb la veritat per davant, agradi o no agradi....
Varen passar els anys i recordo quan en una situació complicada, vosté va voler escoltar-me, com a màxim representant del bàsquet gironí i no va dubtar etzibar al seu company de Junta, Manel Pallàs "no el podem deixar perdre aquest noi". Ho recordo com si fos ahir, en una nova situació on vaig poder veure la seva coherència en els seus actes.
Jo ferm amb la meva postura, pertànyer al col·lectiu arbitral, havia deixat de ser la meva prioritat, en un món segons deien "que se'm donava bé".
I els anys varen passar, el Sr.Canals (sempre l'havia anomenat així, en un gest de respecte i educació) ja havia ocupat càrrecs a l'àmbit de la política local a Salt va fer el salt a la Representació de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. Sempre que em veia, exclamava: " hombre Alonso", comentava i tot seguit rebia el doble cop de mà a la galta, tant característic d'ell. Aquella aventura en el bàsquet, ens havia conectat i sempre més va ser així.
He sentit adjectius de tot tipus, pel Sr. Canals. No els anomenaré perquè alguns faltaven al respecte, en un afany de desprestigiar-lo, però per la meva vivència jo només en puc dir: GRAN, CLAR I DIRECTE, unes actituts que estic segur que no va abandonar mai.
Ara que ja no hi és, continuaré recordant el doble cop de mà a la galta, el "hombre Alonso" i sobretot aquella imatge en el pasadís del que era la seu de la Federació Gironina de bàsquet, en aquell temps a la Ronda Ferran Puig de Girona.
Sr. Canals, gràcies per la seva empenta en el món del bàsquet. Gràcies per la seva tasca a la política esportiva del país. Però sobretot, gràcies per ser GRAN, CLAR I DIRECTE.
Estic segur que el seu estimat Salt, tota la gent del teatre i els que formem la família del bàsquet, el trobarem a faltar, perquè en aquesta societat actual, calen més Joan Canals i no tanta hipocresia.
No voldria acabar sense enviar el meu més sentit condol, a la seva senyora Teresa Moré i a tots els seus familiars i amics per tant sentida pèrdua.
En el cel sigui.