després d'un dia de reflexió, després de llegir el teu escrit on anunciaves la teva renúncia a participar en els Campionat d'Espanya de Castelló i automàticament et descartaves per la participació en el Mundial de Pekin 2015, m'he decidit a escriure una carta pública, perquè la llegeixi la vida, aquella que malgrat moltes alegries també t'està donant uns injustos mals de cap.
I es que no hi ha manera de treure's la mala estrugança de sobre. No serà perquè no ho intentes: coratge, lluita, actitut no et falten mai. Amb sol, amb aigua, amb neu, no hi ha dia que et possis en marxa per fer allò que et dona de menjar, la teva feina, com la resta de mortals. La diferència, que n'hi ha gent que marxa a les fàbriques, altres als començos, altres als despatxos... tu ho fas a les pistes, al gimnàs... fent el que molts els hi agradaria fer.
Ja sé que aquest país, o podria dir, aquesta societat, està marcada pel seu "egoïsme", la "seva enveja" pel que triumfen i tu has estat, en aquests quatre anys, en el centre de la diana, en aquell punt negre que et varen ficar.
No parlaré de Londres, però sí que diré que encara arrossegues tot el que vares viure, el que varen viure amb tu el teus i com has lluitat des del segon 1 per treure't una etiqueta afegida amb malícia.
Des de que et conec, mai he vist que t'hagis rendit. Mai he vist una falta d'actitut, malgrat no anar-te les coses del tot bé. Tu has cregut en tu mateix, has lliutat pels teus objectius, has treballat fort com pocs (sino que els hi preguntin als que van sovint a les pistes de Lloret) i has tingut la recompensa dels teus, del que et coneixen, dels que t'estimen.
El 2014 va ser un any que podies fer coses bones. Tens una edat ideal, amb la experiència perfecte per afrontar les "grans cites" sense el colapse del debutant. Et vares preparar per arribar amb els deures fets a Zurich. I a la final, vares tornar a topar amb l'infortuni. Que si el francés es treu la samarreta, que si el desqualifiquen,.... per mi tant tercer com a quart, vares fer una cursa genial, inteligent i de les millors que t'he vist.... però et torna a envoltar la polèmica.
Malgrat passar, malgrat les crítiques del francesos i curiosament també d'aquestes envejosos del país que et voldrien apartar per fer-se un espai ells, aconseguies aquell annelat premis que t'havia d'obrir les portes de grans cites internacionals pel 2015. A França, no serà benvingut mai, però ja ens veurem cava de Blanes, vi de l'Empordà i Foie de La Selva, que no farà que tinguis anyorança d'ells.
El 2015 estava marcat en el calendari. I sé que volies "liar-la". La veterania és un grau, la experiència també i a 1 anys dels JJOO, et marcaves fites importants. Oslo et demanava estar a tope, per aconseguir la mínima pels mundial i les olimpíades. Ho vares fer a la primera. Et tocava preparar milimètricament amb l'Isidro els teus pics de forma de cara a Castelló i Pekín. La fractura d'estres de peronné ho ha trencat tot.
Sempre hi hauran coses positives. Sí, i tant que hi han i moltes. Podràs estar amb els teus, gaudir de la teva gent i relaxar-te per recuperar-te 100% i preparar amb més precisió que mai el 2016. Un any vital per tú.
I amb aquesta nova patacada, em fixo que malgrat alguns dies de moral baixos (a qui no li passaria), no has parat de riure, de fer riure als que tens a prop, d'ajudar als que ho necessiten i de no parar de fer activitat física per mantenir-te en forma....
T'envejo amic. T'envejo per com saps afrontar el problemes. Per com de quelcom negatiu fas quelcom positiu. D'on treus aquesta energia, quan seria molt lògic i fàcil venir-se a baix?.
Tinc clar, d'on surt. Només escoltar com parla la senyora Joana Rodríguez, no em deixa cap tipus de dubtes. Energia pura i lluita constant....
Ja tinc ganes que arribi el Nadal 2015, el Cap d'Any i entri el 2016.
Vull tornar a gaudir amb el gran Mully.
Amic recupera't aviat!!!.