Avui, sí, ha estat avui que m'he adonat de com canvien les coses que es veuen el "torus" des del darrera o al mig de la plaça. És un símil per fer entendre com pots canviar l'opinió de les coses a la que et documentes, a la que vius en primera persona reptes i/o experiències, importants per a un mateix i que pels altres no tenen cap significat.
Us preguntareu, que t’empatolles, Carles?.... Us explico....
Mesos enrere, vaig tenir l'oportunitat de fer-li una entrevista a Miquel Suñer. Per qui no el conegueu, un nedador que fa "bogeries" de creuar l'estret, el canal de la Mànega, voltar l'illa de Manhattan, unir Sant Francisco amb la Illa de Santa Catalina, coses que per a la majoria són poc significants, entenen això dintre de la nostra escala "d'importància", però que per ell sí que ho són.
La meva relació amb ell, no havia estat fins el moment, una relació idíl·lica, més problemes que avantatges i sempre amb la meva opinió que la "prepotència" era la seva bandera.
La sorpresa ha estat, coincidint també amb el meu inici de fer "reptes personals" (no tant salvatges com els seus) que aquella entrevista ha comportat un abans i un després, a la relació amb el personatge. No anem a sopar junts, no anem de copes, però sí que és veritat que al davant, a la cafeteria del GEiEG de Sant Ponç em vaig trobar una persona amb missatge, coherent, humil i honest, però amb un escut protector infranquejable. Això últim fa que molta gent tingui una opinió força equivocada de com és en Miquel Suñer.
Des d'aquell dia, el segueixo una mica més. Miro videoteques per saber com es prepara i com entrena, i saber, que per exemple el seu entrenament normal són 5 series de 1000 metres, per posar un exemple, fa que un s'esgarrifi. Ara entenc, la seva manera de fer. Ara entenc com és. Res ni ningú el pot privar de fer el que vol i el que li agrada. Ell té aquella llibertat que jo anomeno "Free as a bird", sí, com la cançó de Supertramp.
Avui, el propi Miquel Suñer ha penjat a les xarxes socials, el vídeo que li va fer ENDESA. Sincerament, m'ha arribat al cor i reconec que l'emoció ha pogut amb mi. Les seves darreres paraules són molt grans: "amb treball, amb il·lusió, amb esforç, amb perseverança i sobretot en compromís, jo crec que tothom es capaç d'aconseguir el seu repte".
Llavors que fem lamentant-nos cada dia?. Cadascú té el seu repte. El dia a dia ja és un repte per molts i moltes.... i si no, busquem-lo...
He penjat el vídeo a l'apartat de vídeo del bloc, perquè sens dubte, cal que estigui en un lloc preferent en el bloc d'aquell que no li costa reconèixer que ... com canvien les coses, quan estàs a l'altre costat.