IDENTIFICAT AMB WILLIAMS WALLACE

L'altre dia, i per casualitats de la vida, vaig tornar a pensar en una película, que cada vegada que la veig, em sento més identificat. És curiós, aquesta identificació es va incrementant quan més va passant el temps. Ho escrivia en el meu mur del facebook..: "Poder perdrem la vida, però el que no perdrem mai, serà la llibertat".

Gran frase, antològica, diria jo. Els que em estat per les muntanyes de Fort Williams (Scotland) podem recordar com en aquells magnífics paratges, es respira llibertat. Quina sort la d'ells!!!. Llibertat, llibertat.... quina gran paraula. Perdeu que em possi nostàlgic però és com "amic". Llibertat i amic són d'aquelles paraules que costen molt poc de dir i molt difícil de fer... (per dir-ho d'alguna manera).

Però seguint amb braveheart, si la recordeu, el discurs finals de Williams Wallace és antològic. Fa sentir als seus, el perquè de la lluita.

Si ho traslladessim, salvant el context, a Catalunya, primer de tot, que complicat seria trobar un Williams Wallace al nostre país, que defensés a tots per igual, sense cap tipus de diferència. Segon, i diria que més difícil encara, com podríem unir a tots els que defensem i creiem que s'ha de fer un pas més cap a l'independència, ara que han reixit del no res, grups independentistes (casualitats, tots sortits d'una mare anomenada Esquerra Republicana de Catalunya) i que fins i tot la dreta catalana s'apunta?; i tercer, lluitaríem fins el final tots junts, o hauria algú que marxaria corrents, cua en mig de les cames, per no rebre de valent i salvar el seu cul?.

Malauradament, quan veig Braveheart, penso a l'enveja que tinc dels "scotland peope". Pel que representen, pel que m'agradaria ser, pel que m'agradaria que fos el meu poble però que a l'hora de la veritat, res de res,... sino recordeu el 10J?. En què és va quedar?...