dimecres, 17 de març de 2010

UN DIA DIFÍCIL D'OBLIDAR...

Són gairebé l'una de la matinada i avui, tinc aquella sensació que em costarà dormir..... perquè he viscut moltes sensacions en un curt període de temps.... i es que per fi, he trobat una bona opció o utilització, millor dit, de les xarxes socials, i la veritat ha estat per casualitat.

El dia ha transcorregut com sempre, bé... una mica més atrafagat del compte, amb visites externes, relacions amb els mecenes de l'Entitat i quan ja em decidia a tancar l'ordinador del despatx i marxar cap a veure el Chesea-Internationale; he volgut afegir un post en el twitter i uffffff........ surprise!!!!.

Una foto d'un ex company,Alfonso Aradilla, ha fet que els sentiments es despertessin...... sí aquells de llàgrima viva, aquells que fa un parell de dies es varen despertar, al buscar pel facebook al Carles Bourgeios Royo.......... remenant, remenant......... he anat quedant "patidifusu"..... La curiositat ha fet que deixés ràpidament el despatx aparcat i anés cap a casa..... allà he seguit,que si el "el professor Andrés", que si Jordi Besante, que si en Francisco Cruz, que si Oscar Ledesma, que si Alejandro Esclusa,..... collons però sí són els de 5è EGB de cole..... síiiiiiiiiiii, el Tecla Sala. La veritat no he pogut mantenir-me el plor i m'he derrumbat,... digueu-me tou, nostàlgic o simplement.... figaflor, però joder quins records.....

Però les sensacions no han acabat aquí, perquè he anat descubrint fotos noves, la famosa escala d'entrada... amb la més famosa encara, màquina de cola cola del pati....i la campana..... (no havia volgut tocar vegades aquesta campana)...

I per últim, la foto del primer partit que vaig jugar a bàsquet de la meva vida....... sí, mini de primer any, i a la pista de terra (sí de terra) del pati de la Salle Bonanova......27-2.... i recordo els salts que feiem quan el company David Valencia va fer la nostra única cistella)...

La veritat tots aquests sentiments s'han vist reflotats i engrandits, quan per sorpresa, he pogut xatejar amb el profe de 5è, sí el professor Andrés.... ostres, en el seu temps li vaig tenir un apreci important, però avui s'ha incrementat a l'enèsima potència.... pre-jubilat,... m'han vinguts tant records al cap....!!! i això fa que reflexionar...

Quan estem allà, vivint el moment, en aquest cas, imagineu-vos amb 11-12 anys, ens pensàvem que això d'anar a l'escola era un pal, renegavem del Fuertes, de l'Alberto, del pare Varela, però ara....ens ho mirem amb record i ho veiem tot diferent..... vaja que no havia rebut cops de borrador al cap, llençat pel pertinent professor i impactant al cap.... (a casa no passava res), quantes vegades havia rebut estirades d'orelles (a casa no passava res).... us imagineu que els joves d'ara visquessin el que viviem nosaltres?.... els primers problemes vindrien amb els seus respectius pares.....

El Tecla Sala ha evolucionat molt, ja no el gestionen els capellans, però sempre serà el cole..... i en aquest sentit..... sempre agrairé als meus pares l'oportunitat que em varen donar, amb el sacrifici que els hi va comportar, de viure un anys com aquells..... ara, més de 22 anys després, he tornat a contactar amb alguns d'aquells companys,.... No és emocionant?. 

Gracias Alfonso por descubrirme el camino,... i gràcies al facebook per permetre'm el contacte....

Avui segur que dormo feliç, demà ja veurem....  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

T'agrada el post?