dimarts, 27 d’octubre de 2009

NO ES POT ANAR SEMPRE AMB EL LLIRI A LA MA

Novament he tornat a rebre un altre revés. Confies amb la gent i a la que et gires, zasssss...... has rebut una punyalada per l'esquena. Aquesta vegada però he reaccionat ràpid, tot i que no m'agrada fer-ho, he hagut d'agafar la destral i tallar en sec. Però no em sento bé, tot s'ha de dir. Per què la gent és així?. L'experiència com a entrenador del sèior no està sent tot el que m'esperava. Però cal aguantar, per què no hi ha mal nanus i perquè amb un parell de victories, tot es veurà diferent... Que xunga és la vida de l'entrenador.... Prenen decisions que mai agraden a tothom, el pitjor a les derrotes i mèrit dels altres a les victòries. Però no puc deixar de pensar, amb lo bocamoll que pot ser la gent.... si tens el que volies, no la caguis per xerrar massa del compte..... per tant... "cese fulminante"... seguirem buscant...

Cap comentari:

Publica un comentari

T'agrada el post?